El canvi està en l'ull que mira

  En el meu cas, ja fa més d’un any que el meu cap dóna voltes sobre el tema de l’educació des de diferents perspectives. Les darreres setmanes, amb el treball a l’assignatura de Processos i Contextos Organitzatius, aquest donar voltes ha guanyat velocitat i complexitat.

  Arribats fins aquest punt, m’encantaria poder afirmar que sé perfectament quin és el meu paper com a futura educadora de secundària i que disposo de les eines per a desenvolupar-lo. Però, en realitat, em sento una mica com la primera vegada que vaig trepitjar l’estació de trens de Nova Delhi:

                                                   

                                                               Autora: Irene Prats Prats

  Val a dir que, en aquest cas, el caos no em va impedir avançar en la direcció que desitjava i en la forma en què ho desitjava. Qui diu que no ho podré fer en aquesta ocasió...

  La meva concepció de l’educació ha patit canvis considerables en els darrers temps. Em sembla que en el camp de la cuina puc trobar un bon símil per a explicar aquesta evolució. Hi ha qui veu en l’acte de cuinar, un acte rutinari amb una sèrie d’ingredients i de metodologies limitades, que obeeix a la necessitat d’alimentar-se i poca cosa més. Jo veig la cuina com un art, amb infinitat d’ingredients a escollir i a combinar, amb multitud de tècniques a posar en pràctica, dirigit a satisfer les necessitats de cada persona en particular, a promoure la salut i que, sobretot, s’ha de viure amb amor per a que tingui èxit. Aquest és una mica el camí que ha transcorregut  la meva visió de l’educació, partint des d’una concepció molt bàsica i limitada amb un objectiu clarament acadèmic (per a omplir el cap, com l’estómac en el cas de la cuina) cap a una visió molt més complexa, amb un objectiu clarament més personal.

  Com que no sóc l’única persona que està vivint canvis en la seva visió de l’educació, vull compartir amb vosaltres els diferents parers dels meus companys de màster a través del següent artefacte que hem elaborat entre tots: 

                 

  Al llarg de des darreres setmanes, hem analitzat en profunditat diferents aspectes vinculats a l’educació tals com la figura del professor, el currículum, l’ensenyament per competències, l’avaluació i el sistema educatiutradicional versus l’actual. Ara no és el moment per entrar en detall en cadascun d’aquests aspectes, però sí que m’agradaria comentar les principals conclusions generals a les quals he arribat gràcies a aquest procés d’anàlisi:

• L’educació, en tots els seus àmbits d'acció, constitueix la base de la nostra societat i ha de ser concebuda tant com un dret com un deure que comporta una responsabilitat compartida entre la família, la societat, el professorat i l'administració. Considero el treball col.laboratiu en una mateixa direcció entre tots aquests elements com un factor imprescindible per assolir l’èxit educatiu. Si una de les potes renuncia a la seva responsabilitat, sincerament crec que el vaixell s'enfonsarà. I en la meva opinió, ja comencem a fer aigua. Per tant, no podem perdre temps.

• L’objectiu de l’educació ha de ser formar, sobretot, persones lliures i felices capaces de a desenvolupar-se amb èxit en els diferents aspectes de la vida (personal, interpersonal i laboral) en un món canviant, contribuint a la pau i a la sostenibilitat del planeta.  No li trobo sentit a l'educació si no s'utilitza com un instrument per a construir un món socialment més just, que sigui capaç de conviure amb la natura en armonia. Per tal d’aconseguir aquest objectiu penso que és necessari un model educatiu basat en la filosofia de l’ensenyament competencial.

• El professorat no pot quedar-se enrere i ha d’assumir definitivament el seu paper d’educador integral, amb voluntat de canvi. Per això s’han de posar al seu abast la formació i els recursos necessaris. Així mateix, crec que es fa necessari un control real sobre els que exerceixen la tasca educativa per tal d'evitar els pocs casos de professors incompetents i motivats únicament pel sou que reben a final de mes.

• Gràcies al potencial que ofereixen, les TIC han d’incorporar-se al món de l’educació amb el clar objectiu de millorar els processos d’ensenyament – aprenentatge i d’apropar-se a la realitat quotidiana de l’alumnat, sense que es vegin perjudicades les vivències i el contacte directes amb les persones.

• S’ha d’eliminar l’errònia identificació entre currículum i llibre de text, conscienciant i capacitant el professorat per a que sigui ell qui realment concreti el currículum segons les necessitats dels seus alumnes.  Crec que el llibre de text ha de ser entès com una eina més, però no com la bíblia de l’educació.

• La forma d’avaluar ha d’evolucionar per tal de posar-se a l’alçada d’un model competencial i poder desplegar totes les seves possibilitats com a potenciador del procés d’ensenyament- aprenentatge.

  Rellegeixo les conclusions a les quals he arribat i m’adono que, fa un any i mig enrere, quan vaig iniciar el màster, no les hauria pogut elaborar. Em mancava coneixement. Per tant, sé del cert que he après alguna cosa. I no he hagut de memoritzar! Tot i així, he après allò que jo volia aprendre a través del màster? Jo volia aprendre a EDUCAR. Bé, en realitat, jo li deia ensenyar, però ara crec que el terme ensenyar no s'ajusta als meus desitjos. Majoritàriament, el que he après fins ara, es mou en un pla totalment teòric; fet que podria fer dubtar a qualsevol de la seva validesa (entre ells, a mi mateixa). Educar té un caràcter fortament procedimental; per tant, crec que la pràctica és l'eix clau que ha de permetre vertebrar tots els nous coneixements que he assolit. Si no, ja em puc oblidar de l'aprenentatge significatiu i funcional. No tinc experiència en el món de l’educació formal, però seria absurd no ser conscient que l’experiència contribuirà a que vegi les coses de forma diferent. Estic segura que la pràctica docent enriquirà els meus esquemes mentals sobre educació, que em farà reajustar la meva visió teòrica i que m’ajudarà a veure si encaixo, si sóc útil i, sobretot, si em fa feliç, la tasca d’educadora. Així doncs, crec que per a poder fer una autoavaluació completa sobre el meu propi procés d'aprenentatge, hauré d'esperar a viure les pràctiques en un centre educatiu.

  A part de tractar el canvi de la meua visió de l'educació, m'agradaria també fer una petita reflexió sobre alguns aspectes de l'assignatura. En primer lloc, he trobat molt interessant la forma en què hem tractat els diferents continguts, deixant de banda la vessant purament teòrica i descriptiva, per a centrar-nos en una vessant molt més analítica i crítica per a la qual necessites dominar els conceptes igualment. Tot i el temps que implica, crec que la consulta de bibliografia extra ha estat un element clau en el meu aprenentatge. En segon lloc, l'ús del bloc com a eina de treball m'ha ajudat a ser constant (un factor positiu en la meva opinió) i m'ha semblat motivador pel fet que era una eina nova per a mi i per la possibilitat que ofereix de consultar el treball dels altres companys. Pel que fa als artefactes, més que contribuir al meu propi aprenentatge, crec que ha estat útil el fet de conèixer-los de cara al seu ús amb els meus futurs alumnes. A més a més, com que personalment no tinc el costum de fer servir molt les noves tecnologies en la vida quotidiana, el fet d'haver-los hagut d'emprar ha estat positiu. Per altra banda, crec que un punt negatiu a tenir en compte és que les pautes marcades per la rúbrica limiten en certa manera la creativitat de l'entrada al bloc. Així mateix, crec que les classes presencials potser podrien enriquir-se mitjançant l'ús d'una metodologia més diversa i participativa.

  Com que a l'inici de l'assignatura vam elaborar entre tots els companys una representació del nostre PLE (Personal Learning Environment), hem pensat que seria interessant incloure també en aquesta entrada un mapa conceptual, elaborat per jo mateixa, en el qual es representa el meu PLE individual a dia d’avui:

     

  M’agradaria destacar que, pel que fa al món virtual, el meu PLE s’ha vist considerablement ampliat en els darrers mesos ja que sóc una persona que  no utilitzo gaire les noves tecnologies en la meva vida quotidiana. Tot i l’avanç, sóc conscient que encara hi ha eines que no formen part del meu entorn d’aprenentatge, com són les de relació social i que em serien d’utilitat per a l’aprenentatge si les utilitzo adequadament. És, doncs, per a mi un repte cotinuar avançant en aquesta línia.

I ja per acabar, aquí teniu un vídeo elaborat per dos dels meus companys del màster, en Juanjo i n'Alejandro, i jo mateixa per a expressar com està canviant la nostra visió de l’educació: