Per a entendre’ns, el currículum és el document base elaborat per l’administració de l’Estat que regeix la tasca
educativa. La LOE el defineix com el conjunt d’objectius, competències
bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun
dels ensenyaments que regula la llei:
- Objectius: per a què s’ensenya, és a dir, quines capacitats ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’etapa.
- Competències bàsiques: com ha de contribuir la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques.
- Continguts: què s’ha d’ensenyar, partint de la base que es treballen conceptes, procediments i actituds.
- Mètodes pedagògics: com s’ha d’ensenyar, partint de la idea que s’ha de posar en pràctica un enfocament globalitzador.
- Criteris d’avaluació: com s’ha d’avaluar l’aprenentatge.
El concepte de currículum presenta múltiples definicions i interpretacions segons
els autors però no és la meva intenció en aquesta entrada aprofundir tant en el
concepte en sí mateix, sinó en altres aspectes que penso que ens poden ser més
útils.
I quines característiques presenta el currículum?
- Únic per cada etapa educativa: un marc comú a partir del qual es poden fer les adaptacions necessàries.
- Obert i flexible: s’ha de concretar per adaptar-lo a diferents contextos educatius segons les característiques del centre i de l’alumnat.
- Descentralitzat: elevada autonomia per a la seva gestió i desenvolupament.
- Científic: impulsa una pràctica pedagògica científica, basada en el constructivisme i amb un enfocament investigador.
- Sistèmic: la modificació d’un dels seus elements implica canvis en un altre.
- Instrument de treball: ha de ser desenvolupat pel professorat.
Les característiques pròpies del currículum impliquen que el document elaborat per l’administració visqui un procés de concreció fins arribar a l'aula passant per diferents nivells:
- Currículum: elaborat per l’administració de l’Estat i adaptat per les administracions autonòmiques.
- Concreció Curricular (CC): adapta el currículum oficial a les característiques de cada centre docent.
- Programació didàctica (PD): explicita el pla d’actuació d’un equip docent durant un temps determinat (cicle o curs) i permet anticipar, sistematitzar i concretar el procés d’ensenyament-aprenentatge dins l’aula, així com fer-ne el seguiment.
- Programació d’aula (PA): la planificació de cada docent ajustada a les sessions programades per a un grup concret d’alumnes. Inclou les unitats didàctiques i és l’acte curricular més proper a la intervenció didàctica.
Però a més a més de tot el que es considera el currículum oficial, també s'ha de tenir present que existeix l'anomenat currículum ocult, terme que s'utilitza per fer referència a tot allò que transmet el professorat de forma inconscient als seus alumnes i que, al mateix temps, sol ser més potent que el currículum oficial. Aquí teniu aquest vídeo que reflecteix molt bé aquest concepte:
Autores: Mª Asución Lazcano Rendón i Celina Urbán Cortés
Una vegada queda clar el marc teòric general, m’agradaria procedir a l’anàlisi
crítica d’aquest document tan significatiu en el món de l’educació.
Partint des de la seva base, hi ha autors que consideren que el currículum
compta amb massa continguts. En la seva conferència a Eivissa que ja vaig comentar a l'anterior entrada, Pere Alzina afirma que
hem d’aprendre a desinflar els currículums; prou d’inflació, prou materials
didàctics, prou llibres de text que cal acabar, etc. Així mateix, un professor de secundària comenta en el seu bloc que
no hi ha pitjor angoixa que la d’un professor que sigui esclau de la
realització d’un currículum marcat per l’administració, realment inabordable en
la realitat educativa.
En canvi, altres autors són de l’opinió que el problema no està en el currículum, sinó en la identificació errònia que realitza el professorat del currículum amb el llibre de text, pensant que els seus continguts són els obligatoris. Segons FelipeZayas, el problema real és la renúncia per part del professorat a interpretar, concretar, adequar el currículum oficial d’acord amb el context educatiu. La renúncia a determinar què és rellevant i a explorar les formes de treball més adequades en relació amb els diversos tipus d’aprenentatge.
Si anem un pas més enllà en aquesta mateixa línia, Ana López afirma en el seu article Libros de texto y profesionalidad docent, que subordinar el desenvolupament de la tasca docent al llibre de text constitueix un element de desprofessionalització. El seu interessant estudi parteix de la idea que el professorat cerca recolzament en els llibres de text, però el que realment obté d’ells és una pèrdua d’autonomia.
Anys abans Gimeno (1988) ja planteja aquest mateix inconvenient. Considera que el
professor pot utilitzar com ajuda molts recursos que senti necessaris, però la
dependència dels mitjans estructuradors de la pràctica és un motiu de
desqualificació tècnica en la seva actuació professional... Els llibres de text
no són només recursos per a ser utilitzats pel professor i els alumnes, sinó
que passen a ser els veritables vertebradors de la pràctica pedagògica.
En la meva modesta opinió, a priori em sembla molt positiu el fet que a Espanya comptem amb un currículum obert i flexible, que permet l'adaptació al context real de l'acció educativa i dóna autonomia al professorat com a professional de l'àmbit educatiu. He de reconèixer que la primera vegada que vaig llergir-me el currículum de la meva àrea em vaig quedar molt sorpresa de la "manca de concreció". Em pensava que els continguts que s'havien d'ensenyar estaven perfectament definits, eren iguals per a tothom i, a més a més, es corresponien amb els que estan al llibre de text. Adonar-me que això no és exactament així em va crear, per una banda, un mica d'angoixa/inseguretat però, per l'altra, em va fer ser conscient de la profunditat i la responsabilitat del rol del professorat en el món de l'educació.
Malauradament, ja hem vist que aquesta llibertat d'acció del professorat, que és a la vegada un dret i un deure, no sempre és exercida i, per tant, manca de sentit en el moment en què es queda en un marc teòric i no es trasllada a la pràctica. Com es pot superar aquesta realitat? Doncs, jo crec que el punt de partida està en conèixer els motius pels quals el professorat no exerceix aquest deure. Pot ser que es tracti de manca de formaciótant inicial com permanent, de manca de temps i/ de recursos o pot ser que simplement es tracti d'una qüestió de comoditat. A partir dels resultats d'aquest estudi previ, penso que es podrien identificar propostes de millora adients per tal d'evitar aquesta desprofessionalització del professorat.
I per acabar, us deixo aquesta presentació de fotografies de creació pròpia sobre algunes incerteses en l'educació: és el currículum massa ampli? està el professorat antiquat? és l'educació un mosaic massa complex?és el professorat massa mandrós? el llibre de text és el currículum?
Make your own slideshow at Animoto.En la meva modesta opinió, a priori em sembla molt positiu el fet que a Espanya comptem amb un currículum obert i flexible, que permet l'adaptació al context real de l'acció educativa i dóna autonomia al professorat com a professional de l'àmbit educatiu. He de reconèixer que la primera vegada que vaig llergir-me el currículum de la meva àrea em vaig quedar molt sorpresa de la "manca de concreció". Em pensava que els continguts que s'havien d'ensenyar estaven perfectament definits, eren iguals per a tothom i, a més a més, es corresponien amb els que estan al llibre de text. Adonar-me que això no és exactament així em va crear, per una banda, un mica d'angoixa/inseguretat però, per l'altra, em va fer ser conscient de la profunditat i la responsabilitat del rol del professorat en el món de l'educació.
Malauradament, ja hem vist que aquesta llibertat d'acció del professorat, que és a la vegada un dret i un deure, no sempre és exercida i, per tant, manca de sentit en el moment en què es queda en un marc teòric i no es trasllada a la pràctica. Com es pot superar aquesta realitat? Doncs, jo crec que el punt de partida està en conèixer els motius pels quals el professorat no exerceix aquest deure. Pot ser que es tracti de manca de formaciótant inicial com permanent, de manca de temps i/ de recursos o pot ser que simplement es tracti d'una qüestió de comoditat. A partir dels resultats d'aquest estudi previ, penso que es podrien identificar propostes de millora adients per tal d'evitar aquesta desprofessionalització del professorat.
I per acabar, us deixo aquesta presentació de fotografies de creació pròpia sobre algunes incerteses en l'educació: és el currículum massa ampli? està el professorat antiquat? és l'educació un mosaic massa complex?és el professorat massa mandrós? el llibre de text és el currículum?
Autora: Irene Prats Prats
Bibliografia
Gimeno, J. (1988). El currículum: una reflexión sobre la
práctica. Madrid: Morata.
Lòpez A., (2007). Libros de texto y profesionalidad docente. Avances en Supervisión Educativa: Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España (6). Recuperat 01 novembre de 2012 des de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada